Get all 10 El Fill Del Mestre releases available on Bandcamp and save 60%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Martina, Els Dies Fàcils, Els Cors Que Hem Estimat, Adeu, Martina, Els Dies Absurds, Ombres, Cançons Per A Després D'un Diluvi, Ha calat foc a la casa, and 2 more.
1. |
El pianista
03:42
|
|||
Volies viure sense nom
desmesuradament amb tot
en un país de pètals d'or
amb un Adonis de cartró.
Però dormies com un tronc
i hauries de beure més alcohol
per caminar per mons més torts
que tant sols visc quan no ets a prop.
almenys el pianista
et folla però no et mira als ulls i et mou, l
a melodia trista d'aquest món
que et fa sentir que ets lliure però en el fons
no ets més que un mecanisme del seu joc
i t'encalla els motors.
Ja saps que res és com...
volies amor.
|
||||
2. |
Martina
03:03
|
|||
Tantes ombres i encara junts
tants acords m'han parlat de tu
quan no em mates, em dons impuls
no esperava que fos tan cru.
Però t'estimo tota
el teu ser m'esvalota
i em queda mitja vida per morir
una estona cada dia en l'infinit
del teu melic.
Tantes normes ens han traït
tants defectes que no he polit
no entenc com tu pots seguir aquí
estimant-me cada matí.
Visca la revolta
que et torna fera i solta
a vida que somiàvem per destí
la vida que guardàvem per fugir
d'aquí...
Feia fred quan tu no hi eres,
vaig buidar les papereres
de mals records
vaig sentir que t'estimava més que mai quan t'enyorava...
que estúpid sóc.
|
||||
3. |
Les misèries afectives
04:09
|
|||
No hi ha rosa sense espines
que esperaves vailet
ja ningú s'assembla a qui era
ni tant sols tu cor meu.
El vent respon
però ningú escolta
sota l'aigua el vell secret
ofegat en la misèria dels diners.
Perquè vols ser com els altres
no creus que hi ha algo més
llença els mapes que et fan caure
tot comença en un mateix.
Canta l'ocell
però ningú escolta
no hi ha temps per perdre el temps
les misèries afectives creixen.
Cels de vidre, cors de fang
tot ha de ser a l'instant
no sé què hi faig aquí tot sol
tan sol, buscant un lloc
d'on ja no som
Massa dòcils per ser lliures
massa lliures per queixans
la veritat ja no ens inspira
de l'amor res no se'n sap.
Canta l'ocell
però ningú escolta
no hi ha temps per perdre el temps
les misèries afectives creixen.
Cels de vidre, cors de fang
tot ha de ser a l'instant
no sé què hi faig aquí tot sol
tan sol, buscant un lloc
d'on ja no som
|
||||
4. |
1 dia qualsevol
02:22
|
|||
Després de tants dies de boira el sol
t'il·lumina la cara i dóna bo sortir a fer un volt
es podrà estendre la roba al balcó
i tenir els ulls mig clucs
aquest migdia amb la claror.
Quin munt de colors que amagava la grisor
dels meus dies imperfectes
quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol.
Les orenetes tornen a migrar
ta filla va descalça i té el televisor apagat
tu em preguntes si sé on vam deixar
l'última tarde amable
sense tira'ns res al cap
Quin munt de colors que amagava la grisor
dels teus dies imperfectes
quin munt de sabors que amagaven els teus cors
tot i que no els conec tots.
Després de tants dies de boira el sol
t'il·lumina la cara, estàs tan guapa que em fas por
hauríem de follar molt més amor
desconnectar la vida del soroll d'uns temps traïdors
Quin munt de colors que amagava la grisor
d'aquests dies imperfectes
quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol
quin munt de sabors que amagaven els teus cors
tot i que no, tot i que no, els conec tots.
|
||||
5. |
L'home trist
07:09
|
|||
La nit era un consol
per qui buscava amor
les drogues salvació
del ser mediocre
l'infern en un segon
cremant ànima i cor
després d'entendre-ho tot
vaig semblar un altre.
Tot davall de mils d'estrelles
que mirava per no veure't tan gran
contagiat per les misèries
d'un home ferit que es nega
a acceptar el que és clar.
Si hagués estat sincer
no hauria rendició
no creuria que al fons
vaig ser el culpable,
si no en tenies prou
sobrava aquest dolor
sobrava la cançó
i un cert desordre.
Quan van créixer les esquerdes
suplicava que em deixessis en pau
no tenia on agafar-me
l'home trist no duu equipatge
és un estrany.
Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.
Perquè collons no em vas
dir les coses tal com són
perquè aquell paradís
de causes mortes
Cupido ets un cabró
sobrava aquest dolor
vaig perdre tant de cop
quan vaig ser un altre.
Massa eclipsis, massa guerres
massa vides paral·leles al voltant
vam sortir d'òrbita el dia
que vas creure que la vida
és sinònim d'enguany.
Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que pesen.
Si el timó no té nord
són diluvis les penes
i beus d'un glop el dolor
però les llàgrimes són àncores que enterren
tots els tresors.
|
||||
6. |
Sóc de l'oest
03:50
|
|||
M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.
Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de terra i fang
on el blau del cel és tot el què tenim de mar
penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit si el cel és clar.
Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre valls i els aiguamolls.
Regadius, hortes i terra de secà
pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar
esperant l'endemà.
Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre valls i els aiguamolls.
|
||||
7. |
Happy
03:20
|
|||
Què estranys que som en aquesta terra
que avui trepitgem tots dos
potser demà quan despertis l'oblidis de qui som
tot va tant de presa, pots veure pel retrovisor
l'última tendència, com diu adéu amb plors.
Jo volia viure amb pilotes
passant de tot el món
però ara desperto cada dia
vestit de qui no sóc
i volia follar com a la Grècia d'abans de nostre senyor
però ara em masturbo cada dia
i mai no en tinc prou.
Què estranys que som en aquesta terra
que avui sembla que digui prou
incomunicats per comunicació i gaudint de l'espectacle
tot és tan estúpid, tots volen viure a cos de rei
aquí si no estàs happy no hi pintaràs mai res.
Ara treballo 16 hores i puc pagar el piset
de 30 metres sense vistes, però sempre veig el got ple
després faig hores a una cuina d'un restaurant francès
i somio amb la veïna russa del segon primer.
Jo volia viure amb pilotes
passant de tot el món
però ara desperto cada dia
i mai no en tinc prou.
|
||||
8. |
1/2 taronja
04:12
|
|||
Mitja taronja exprimida sobre el terra
i un anunci de dies més bons
una mirada fugissera, olor a Marsella
a la roba i als vells records.
Estrenes primavera i et renova la bellesa
però fa fred en el teu cos
m'amagues la tendresa per no entregar-te sencera
sempre em quedo amb gust a poc.
Una acrobàcia sense xarxa és el que ens queda
l'equilibri dels dies morts
després que em destruís tot allò que estimava
ja no em casi res por.
Estrenes primavera i et renova la bellesa
però fa fred en el teu cos
m'amagues la tendresa per no entregar-te sencera
sempre em quedo amb gust a poc.
Dorm, que encara brilla alguna estrella en la foscor
que hi ha d'haver alguna drecera a uns temps millors
que encara no ha rovellat l'odi tres-mil dies d'amor
que sempre ens quedarà, ens quedarà algun lloc
per dir-nos prou.
Dorm.
|
||||
9. |
Va ser un error
02:00
|
|||
Va ser un error
no dir-nos prou
pensar que el temps
ens curaria les ferides
Rebobinar
buscar en el fons
dues persones
que feia temps que no existien.
Em malgastat tants cors
per un oasis traïdor
i em dol.
Sense desig,
no hi ha camí
per un amor
que sobreviu entre les ruïnes
I es queda aquí
sagnant les nits
que caducats
assassinàvem amb mentires.
Ja no hi ha temps pels cors
que ho sabien entendre tot
i em dol.
|
||||
10. |
El futur és pels covards
03:40
|
|||
Quan vaig sentir el cel en els seus llavis
sabia que el futur és pels covards
sabia que tot el que havia aprés abans
sobrava en la memòria.
Quan vam mesclar l'amor en el seu ventre
sabia que ja res seria igual
sabia que tot el què semblava important
no tenia importància.
No sempre és dels altres
la llum que mou el món
deixa de queixar-te per tot i per consol
jo et dono ales i tu claror
del teu llenguatge, sóc professor
em queden bales
però deixa'm entregar les armes
que canti ara un altre la cançó.
Quan vam mentir i ens vam tancar les portes
sabia que estimar no era la pau
sabia que després de cada pas en fals
l'amor tenia el seu rostre.
Quan vam entendre suficients respostes
va haver necessitat de preguntar
llavors vam veure caure màscares i amants
i el cel tornà als seus llavis.
No sempre és dels altres
la llum que mou el món
deixa de queixar-te per tot i per consol
jo et dono ales i tu claror
del teu llenguatge, sóc professor
em queden bales
però deixa'm entregar les armes
que canti ara un altre la cançó.
|
||||
11. |
||||
Després de travessar l'Atlàntic
i perseguir el discurs del sol
la ciutat fa olor a goma cremada
i un taxi ens porta fins al Malecon.
Les dones del Deauville somriuen
quan l'Òscar els hi canta una cançó
és hora d'una última Bucanero
abans d'enfrontar-se a dormir sol.
Al Floridita un Hemingway de bronze
pren daikiris i balla el Chan-Chan
a part dels dos cambrers i els músics
no hi ha cap més cubano dins del bar.
Al paradís de la revolució
les revolucions semblen prohibides
els carrers són plens de sol a sol
i es sent una remor que demana sortides.
Che Guevara al dors d'una moneda
no deixa de ser un tòpic més
pels turistes de cartera plena
hotels de cinc estrelles i Chevrolets.
La ciutat mira descolorida
sembla bloquejada la il·lusió
el joc del gat i el gos no acaba
i al final el poble s'endú els cops.
Sento bategar La Havana
les ones pugen fins al carreró
m'ho miro des de la novena planta
amb el vertig d'una nova cançó.
Després de travessar l'Atlàntic
amb ganes de tornar a estar amb tu
em fas sentir un estrany a casa
i penso que mai podré ser d'enlloc i de ningú.
|
||||
12. |
A les fosques
03:49
|
|||
Sento dir-t'ho així tant a les fosques
amb la calma del qui sap que ha perdut
sento no saber com tornar a veure
la lluna plena als teus ulls.
Sento no sentir res
sento no saber qui ets...
avui.
Sento viure al marge de les coses
que tenen importància per a tu
sento veure trista l'esperança
saber que ja no espero res de ningú.
Sento no creure en tres
sento no entendre el temps que m'acull.
No vas ser tu
qui robava lilàs blanc per portar-me la primavera
no vas ser tu
qui amb l'ofrena de la carn
m'arrencava amb un sol gest la pena.
|
||||
13. |
Síndrome d'Estocolm
03:46
|
|||
Dinem cargols a la llauna
va bé el vi de la casa
anem vestits d'etiqueta
però ens embrutarem les mans que més tard
buscaran els rogles secrets
sense por a que en vegi la gent
que hi ha tanta boira
que ningú podrà veure el què fem
serà tot de color rosa
serà tot flors i violes
anirem cantant cançons tontes
de ràdios populars que escolta el nen
que vol tocar un gat furro
és valent i fa com qui no escolta
el tiet que li diu que no monegi
que t'esgarraparà la cara al moment
en que em dius que m'estimes
em fas teu i em fas sentir més lliure
i fem aquella cara dolça
que té un infant quan el treus a passeig
pel carrer del Carme
on abans el Satchmo t'hi trobaves
el Joan va vendre'm tots els discos
els discos que ens van ajudar a somiar
en dies no tan grisos
en cels que no seran mai vistos
potser ara en faig un gra massa
podríem anar a fer una copa al cafè
he de parlar amb el Toni
fa temps tinc pendent una data
per dir adéu per sempre al fill del mestre
serà el seu últim vals però veig que no hi és
però farem un Gin-Tonic
o tres i espantarem dimonis
i angelets llavors potser recordis
lo bo que arriba a ser ser de l'oest
després farem tertúlia
ja sé tot quedarà a la cuina
però almenys veure'm pluja d'estrelles
abans d'anar a dormir no tan serens.
lelelelelelelele...
|
||||
14. |
Autocrítica #1
04:27
|
|||
Quan tot estava bé vaig tancar massa portes
creient tenir el perdó pel fet cançons
si no tenia excusa, unes paraules dolces
que al seu moment semblaven arreglar-ho tot
buscava cossos nous entre les nits ferotges
i tot ho definia amb quatre acords.
Passant de llarg dels problemes que sorgien
sense fer cas de res ni ningú
l'acordió va caure amb les mandolines
l'efecte dominó també et va arrastrar a tu
que em vas deixar un hivern amb trenta-tres ferides
potser m'ho mereixia però m'escou.
Per creure'm al cantant
vaig crear un personatge
que fingia estar trist
per semblar interessant
pensant que en el dolor hi havia el meu llenguatge
un dia la ficció es va tornar real
llavors vaig veure clars cada un dels meus desastres
com s'afina una vida que has trencat.
I el sol cremava els dies però jo estava mort
tancat hermèticament amb tot
i al fons sentia les vides cridant salvació
però volia cremar tot sol.
|
||||
15. |
Diplomàcia internacional
02:27
|
|||
Després el dia
mai acaba sent com un s'espera
i un sempre és desespera
quan s'esperen coses importants
després la vida
mai acaba sent com un voldria
no val la pena,
viure sempre esperant
que una donzella
i jove promesa et salvi de la crema universal
ja és tard
si estàs cremat.
Què una donzella
sempre acaba sent princesa
i un dia et solta
que tu no ets cap príncep blau
però resisteixes
i fas cursets de diplomàcia internacional
que tot sigui
pel bé de la humanitat
que tot sigui
pel bé de qui t'ha matat.
|
Streaming and Download help
El Fill Del Mestre recommends:
If you like Ha calat foc a la casa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp